Tal dia com avui moria al seu llit el traïdor general feixista i dictador Francisco Franco. Moria al llit despres d’una agonia llarga, segurament res comparable amb la mort dels milers de represaliats assassinats, sota la seva màxima responsabilitat, a tota Espanya i també a Catalunya. Dones i homes que van morir, no precisament al llit, si no en qualsevol cuneta de camí o carretera, tapia de cementiri, etc...
Avui en el 33aniversari de la mort del fastigós dictador, ens trobem amb que l’ impunitat d’aquells assassinats encara no han pogut ser rebutjats i condemnats. El esperit de la transició, elevat als altars de lo diví, ha estat l’arma per tal que ni els governs socialistes ni per suposat els governs del PP que van ser recolzats pels nacionalistes de dretes de CiU i PNV es posessin mans a l’obra per tal de començar a recuperar una memòria oblidada pels vencedors, però això si, actualment reescrita pels enginyers neofeixistes de l’historia que volen construir-la a la seva manera obtusa.
Es ben senzill començar aquesta feina,
Primer pas: Condemna del cop d’estat contra el govern democràtic de la República. Els autodenominats demòcrates del PP i altres avui dia encara no condemnen un cop d’estat.
Segon pas: Anulació de totes les condemnes que emanen del regim il·legal i guanyador del cop d’estat, es a dir el regim Franquista.
Tercer pas: recuperació de tots els cossos de les persones assassinades i enterrades a qualsevol fosa o cuneta si els seus familiars així ho demanen i sufragat per l'estat com a responsable subsidiari.
L'hipocresia es tal que persones que han condemnat el nazisme de Hitler i el feixisme de Mussolini, encara avui no han fet lo mateix amb el regim de Franco.
Ens trobem encara amb una situació de indefensió, de aura de vençuts els que demanem aquesta sèrie de coses malgrat no haver viscut aquesta època, però si ens sentim responsables i veiem per part dels hereus dels vencedors que encara dominen gran part de l’aparell de l’estat i el fan sevir amb tota la serva força contra qualsevol intent de iniciar el camí que serà inevitable caminar i que mes tard o mes d’hora ho farem, que ningú no ho dubti.
En el aniversari de la mort del fastigós assassí, que diuen descansa en pau, jo no ho crec, continuem treballant i lluitant per que els homes i dones represaliats, assassinats, desaparescuts i enterrats a qualsevol cuneta d’una carretera de la península, PER QUE ELLS SI QUE S’HO MEREIXEN, SI PUGIN DESCANSAR EN PAU D’UNA PUTA VEGADA!!!.
Salut i Republica!!!
Alfredo Valdivielso Romero
Coordinador EUiA El Vendrell
Por la miseria que crearon
y el dolor que provocaron:
fascismo, nunca más.
Por habernos enseñado
la muerte y su significado:
fascismo, nunca más.
pero nunca convencidos:
fascismo, nunca más.
Por habernos empujado,
a odiarles como les odiamos:
fascismo, nunca más.
Por nuestra libertad,
por pura dignidad:
fascismo, nunca más.
Per la nostra llibertat,
per pura dignitat:
feixisme, mai mes.
Gure askatasunaren alde,
duintasunagatik:
faxismo, gehiagorik ez.
Pola nossa liberdade,
por pura dignidade:
faxismo, nunca mais.
Canço: Habeas Corpus
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada