Resten mes paraules que les del president de Catalunya el president de tots els catalans, al discurs del cinquè aniversari de la mort de Macià, tant sols demanar, per justicia i per dignitat l'anulacio del judici que el portà al seu assassinat!!!
Gracies President!
EUiA El Vendrell
"Catalans!
Cada any, en l'aniversari del seu traspàs, Catalunya, que mai no oblida, ofrena Francesc Macià l'oració patriòtica i nacional de la seva gratitud i de la seva devoció.
Polític intel·ligent, cavaller de bondat exquisida que donava suavitats amables a la seva vigorosa i insospitada energia, dúctil i tenaç alhora, el mestre resta en l'eternitat i el repòs de la Història com a exemple i com a símbol de Catalunya en les noves aurores del seu recobrament històric.
D'ençà del seu traspàs s'han succeït esdeveniments cada dia més extraordinaris. I avui us parlo mentre a les fronteres catalanes i més endins, l'ofensiva de l'invasor posa novament a prova l'heroisme dels catalans i dels soldats tots de l'Exèrcit de la República.
Catalunya no ha fet res per produir la tragèdia que passeja els seus estralls pel territori de la Península.
Abans de la insurrecció del 18 de juliol, Catalunya era com un petit oasi en què les inquietuds de superació i els afanys de justícia trobaven sempre el suport col·lectiu de la unitat espiritual del nostre poble.
L'eterna i petita Catalunya, en el curs de la seva història, ha estat invariablement baluard de la Llibertat i del Dret. Catalunya àdhuc en hores greus i en la violència bèl·lica de la guerra, ha sostingut i exaltat les virtuts pacífiques de la Democràcia.
Trobem magnífiques, generoses i belles les paraules del ministre de la Guerra i cap del Govern, doctor Negrín, de respecte i de consideració a tots els sentiments i particularitats de la consciència humana.
Vull retre homenatge d'amor i d’admiració i d'emocionada solidaritat a la República que ens congrega i ens presideix, i en les fileres de l'Exèrcit del qual compartim els dolors i la glòria.
Catalunya autònoma té com a orgull sostenir en primera línia el pes de la guerra de la independència espanyola en lluita contra la invasió estrangera.
Però en la data que commemorem, sota el patronatge de Francesc Macià, m'he de dirigir especialment als catalans.
No amb arguments, ni amb raons. No és hora de parlar, en aquesta data, recordant al mestre, sinó de sentir.
M'adreço al meu poble:
Soldats catalans, escolteu:
Cada pam de terra de Catalunya és un trosset de l'ànima catalana, perquè Catalunya no és solament una expressió geogràfica, sinó un poble amb ànima pròpia.
Un raconet de món que és el més bell de la terra. El banya la mar llatina, li donen majestat les seves muntanyes, que n'hi ha com una obra d'art gegantina. La seva terra és ubèrrima, fecunda i florida, és un encís. I a tot arreu s'hi troba un racó pacífic i amable.
Té un sol per a ella sola, perquè enlloc del món llueix amb aquesta claror, ni és així de resplendent.
Té una història brava en temps de guerra i és exponent de cultura i de dret en la pau venturosa de la civilització.
Les dones de Catalunya, la teva mare, les teves germanes o les tendres, filles nines dels teus ulls, són exemple d'honestedat i de gentilesa.
Lluita per aquestes coses, soldat de Catalunya! Lluita per tot el teu, pel que és i significa Catalunya, per l'amor a la terra i a la llibertat! Lluita per la teva vida, que és tot això!
No oblidis que un règim polític pot canviar en un temps relativament breu. Però quan un poble perd les seves llibertats i el seu patrimoni espiritual, oh! llavors, per a recobrar‑ho, cal iniciar novament un procés de lluites, el camí del qual pot ésser llarg com un calvari d'amargor.
No us ho deixeu prendre catalans, que teniu l'arma al puny!
¡Catalunya!
Enceneu la flama d’amor dins el vostre pit perquè sigui foguera que allunyi l’invasor! Catalunya! Defenseu-la, germans, amb les armes i amb les dents. És el nostre tresor i el nostre orgull. És el tot, per a nosaltres. Catalunya!
Vull dirigir-me també als catalans de la reraguarda i els hi dic:
Els vostres sacrificis comportats amb senzill estoicisme en la penombra de cada llar, són nou exemple de les virtuts del nostre poble.
La guerra donarà encara hores molt aspres. I no oblideu que vosaltres heu d’ésser un factor important de la victòria.
El clima de la reraguarda es reflecteix molt en la moral dels exèrcits. Penseu en els combatents, germans estimats que ací també sofriu les cruels dentellades de la guerra.
Cada paraula que surti dels vostres llavis ha d’ésser un estímul, una nota de resistència, d’aguant, d’optimisme, de seguretat en el demà. Vosaltres sou els que heu de marcar amb les vostres cíviques virtuts l’últim esforç de la victòria. En el sacrifici, en la feina de cada dia, en la producció, en l’ajut dels uns als altres, en la paraula, en l’esforç, en el gest, penseu això, germans:
Cada any, en l'aniversari del seu traspàs, Catalunya, que mai no oblida, ofrena Francesc Macià l'oració patriòtica i nacional de la seva gratitud i de la seva devoció.
Polític intel·ligent, cavaller de bondat exquisida que donava suavitats amables a la seva vigorosa i insospitada energia, dúctil i tenaç alhora, el mestre resta en l'eternitat i el repòs de la Història com a exemple i com a símbol de Catalunya en les noves aurores del seu recobrament històric.
D'ençà del seu traspàs s'han succeït esdeveniments cada dia més extraordinaris. I avui us parlo mentre a les fronteres catalanes i més endins, l'ofensiva de l'invasor posa novament a prova l'heroisme dels catalans i dels soldats tots de l'Exèrcit de la República.
Catalunya no ha fet res per produir la tragèdia que passeja els seus estralls pel territori de la Península.
Abans de la insurrecció del 18 de juliol, Catalunya era com un petit oasi en què les inquietuds de superació i els afanys de justícia trobaven sempre el suport col·lectiu de la unitat espiritual del nostre poble.
L'eterna i petita Catalunya, en el curs de la seva història, ha estat invariablement baluard de la Llibertat i del Dret. Catalunya àdhuc en hores greus i en la violència bèl·lica de la guerra, ha sostingut i exaltat les virtuts pacífiques de la Democràcia.
Trobem magnífiques, generoses i belles les paraules del ministre de la Guerra i cap del Govern, doctor Negrín, de respecte i de consideració a tots els sentiments i particularitats de la consciència humana.
Vull retre homenatge d'amor i d’admiració i d'emocionada solidaritat a la República que ens congrega i ens presideix, i en les fileres de l'Exèrcit del qual compartim els dolors i la glòria.
Catalunya autònoma té com a orgull sostenir en primera línia el pes de la guerra de la independència espanyola en lluita contra la invasió estrangera.
Però en la data que commemorem, sota el patronatge de Francesc Macià, m'he de dirigir especialment als catalans.
No amb arguments, ni amb raons. No és hora de parlar, en aquesta data, recordant al mestre, sinó de sentir.
M'adreço al meu poble:
Soldats catalans, escolteu:
Cada pam de terra de Catalunya és un trosset de l'ànima catalana, perquè Catalunya no és solament una expressió geogràfica, sinó un poble amb ànima pròpia.
Un raconet de món que és el més bell de la terra. El banya la mar llatina, li donen majestat les seves muntanyes, que n'hi ha com una obra d'art gegantina. La seva terra és ubèrrima, fecunda i florida, és un encís. I a tot arreu s'hi troba un racó pacífic i amable.
Té un sol per a ella sola, perquè enlloc del món llueix amb aquesta claror, ni és així de resplendent.
Té una història brava en temps de guerra i és exponent de cultura i de dret en la pau venturosa de la civilització.
Les dones de Catalunya, la teva mare, les teves germanes o les tendres, filles nines dels teus ulls, són exemple d'honestedat i de gentilesa.
Lluita per aquestes coses, soldat de Catalunya! Lluita per tot el teu, pel que és i significa Catalunya, per l'amor a la terra i a la llibertat! Lluita per la teva vida, que és tot això!
No oblidis que un règim polític pot canviar en un temps relativament breu. Però quan un poble perd les seves llibertats i el seu patrimoni espiritual, oh! llavors, per a recobrar‑ho, cal iniciar novament un procés de lluites, el camí del qual pot ésser llarg com un calvari d'amargor.
No us ho deixeu prendre catalans, que teniu l'arma al puny!
¡Catalunya!
Enceneu la flama d’amor dins el vostre pit perquè sigui foguera que allunyi l’invasor! Catalunya! Defenseu-la, germans, amb les armes i amb les dents. És el nostre tresor i el nostre orgull. És el tot, per a nosaltres. Catalunya!
Vull dirigir-me també als catalans de la reraguarda i els hi dic:
Els vostres sacrificis comportats amb senzill estoicisme en la penombra de cada llar, són nou exemple de les virtuts del nostre poble.
La guerra donarà encara hores molt aspres. I no oblideu que vosaltres heu d’ésser un factor important de la victòria.
El clima de la reraguarda es reflecteix molt en la moral dels exèrcits. Penseu en els combatents, germans estimats que ací també sofriu les cruels dentellades de la guerra.
Cada paraula que surti dels vostres llavis ha d’ésser un estímul, una nota de resistència, d’aguant, d’optimisme, de seguretat en el demà. Vosaltres sou els que heu de marcar amb les vostres cíviques virtuts l’últim esforç de la victòria. En el sacrifici, en la feina de cada dia, en la producció, en l’ajut dels uns als altres, en la paraula, en l’esforç, en el gest, penseu això, germans:
¡Ho faig per Catalunya!
No volíem la guerra, però ens l’han portada i l’aguantem i la volem guanyar i la guanyarem!
Catalunya fóra perseguida. Les nostres cançons, el nostre llenguatge, els nostres dolços records, la nostra ànima, tot el que és i representa en el passat, en el present i en el futur.
Tots els catalans presents per a la defensa de la terra estimada!
Jo no et pregunto com penses. Et pregunto si ets català i t’assenyalo l’imperatiu del deure.
Podries potser viure lluny de la terra meravellosa en que has tingut la sort de néixer?
«Dolça Catalunya, pàtria del meu cor,
Qui de tu s’allunya d’enyorança es mor.»
Volem estar aquí, i la defensarem per a nosaltres. Volem viure aquí, i que quan l’hora arribi, sigui la terra catalana la que guardi les nostres cendres i ens canti la cançó del repòs etern.
Defensem la vida i la mort.
El diumenge, en nom de tots els catalans, sobre la tomba de Francesc Macià, vaig estendre el jurament de fidelitat a les llibertats de la terra.
Per Catalunya i per la República. Davant la nostra consciència i davant el món sencer.
No volíem la guerra, però ens l’han portada i l’aguantem i la volem guanyar i la guanyarem!
Catalunya fóra perseguida. Les nostres cançons, el nostre llenguatge, els nostres dolços records, la nostra ànima, tot el que és i representa en el passat, en el present i en el futur.
Tots els catalans presents per a la defensa de la terra estimada!
Jo no et pregunto com penses. Et pregunto si ets català i t’assenyalo l’imperatiu del deure.
Podries potser viure lluny de la terra meravellosa en que has tingut la sort de néixer?
«Dolça Catalunya, pàtria del meu cor,
Qui de tu s’allunya d’enyorança es mor.»
Volem estar aquí, i la defensarem per a nosaltres. Volem viure aquí, i que quan l’hora arribi, sigui la terra catalana la que guardi les nostres cendres i ens canti la cançó del repòs etern.
Defensem la vida i la mort.
El diumenge, en nom de tots els catalans, sobre la tomba de Francesc Macià, vaig estendre el jurament de fidelitat a les llibertats de la terra.
Per Catalunya i per la República. Davant la nostra consciència i davant el món sencer.
Per la llibertat!»
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada